Es denomina pasta als aliments preparats amb una massa, l'ingredient bàsic és la farina de blat, barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que, generalment, es cou en aigua bullint. Habitualment s'utilitza l'espècie Triticum durum (blat dur) en la seva elaboració.
La pasta aporta 370 kcal (1.550 kJ) cada 100 g. El principal component són els hidrats de carboni, també te un 13% de proteïna i un 1,5% de greixos i minerals.
Les pastes de colors, aporten també algunes vitamines del grup B, ja que en la seva preparació s'utilitzen hortalisses com ara espinacs (verd), pastanaga (taronja), tomàquet (vermell o taronja). Si no s'afegeix res, la pasta queda de color cru (lleugerament groguenc).
De la mateixa manera a la zona mediterrània d'Europa, es prefereix l'ús d'oli d'oliva, tomàquet, pebre, verdures, peix i sal marina, per a la preparació d'aquesta.
Com que s'elabora amb blat conté gluten, per la qual cosa l'han d'evitar les persones que no toleren aquesta proteïna (per exemple els celíacs).

TIPUS DE PASTA
La pasta pot ser fresca o seca, existint també varietats que es caracteritzen per ser farcides.
spaghetti (espaguetis), allargats i amb secció circular.
tagliatelle (tallarins), similars als espaguetis però amb secció rectangular o plana.
vermicelli similars als espaguetis però més prims.
pappardelle, és una banda plana de fins a 2,5 cm d'ample.
fettuccine, allargada i plana de 6 mm d'amplada.
linguine ( "petites llengües"), similar als fettuccini, però de 3 mm d'amplada.
capelli, cabells d'àngel allargats de secció circular, però molt prims.
bucatoni, espagueti gruixut buidat en el centre.
bucatini, similar als bucatoni però menys gruixuts.
capelli d 'angelo (' cabell d'àngel '), molt prim i de ràpida cocció.
Fusilli. espiral o cargols és una pasta amb forma helicoïdal.

Pastes curtes:
macarrons (macaroni), amb forma de tub estret, lleugerament corb o recte.
rigatoni, pasta tubular amb estries paral.leles, lleugerament corba, de 3,5 cm de llarg.
tortiglioni, pasta tubular amb estries lleument enroscades, recta.
penne, (plometes) amb forma de tub curt, estriat en la seva cara exterior i tallat de biaix.
gnocchi (nyoquis), pasta de puré de patates i farina, amb forma ovalada.
rotini, similar als fusilli però més curt.
farfalle, amb forma de papallona i vores dentades.
coditos, amb forma tubular i semicircular.
didals (ditalini) pasta tubular molt curta, emprada per al minestrone.
llengua d'ocell (semini o risini) pasta en forma de grans d'arròs.
cuscús pasta a grans.

També hi ha pastes en forma de tall, utilitzades per preparar els canelons i lasanyes, plats que s'acompanyen amb carn picada, beixamel, verdures o altres farcits i salses.
Es fan servir també discs de massa fina, d'entre 8 i 13 cm de diàmetre, tallats a mà o amb màquines talladores o troqueladores, utilitzats per a conformar empanades de diferents farcits.
Igual que en les pastes sense farcit, en les pastes amb farciment existeixen nombrosos tipus a part dels esmentats, alguns dels quals són:
raviolis, amb forma de paquetet quadrat.
tortellini, amb forma de rotllo lligat dins del qual s'inclou un farcit de carn, formatge parmesà o altres ingredients.
tortel·loni, són similars als tortellini però més gran i farcits amb mató i espinacs.
panzerotti, farcits amb formatge, pernil i altres ingredients i amb forma de mitja lluna.
cappelletti, són una pasta farcida en forma de petit barret.
agnolotti, raviolis amb vora arrodonida.